Reflexions sobre el #25N

1. Vectors

De totes les conclusions que llegeixo i escolto sobre els resultats electorals d'aquest 25N, les més agosarades i crec que eufòricament errònies són les que provenen de Madrid: ara mateix 74 diputats del Parlament català (no compto amb l'ambigüitat misteriosa d'ICV) representen a una ciutadania plena de desafecció i descontent extrem en vers l'estat espanyol, a qui els agradaria veure la independència de  Catalunya com a resposta a aquest sentiment. La desafecció en vers l'estat espanyol (amb independentisme, federalisme o autonomisme) té una representació més gran encara. Els dos grans partits espanyols han perdut posicions en el Parlament català. A l'estat espanyol no existeix un únic vector unidireccional, encara que el pretenguin (re)conduir per vies ferroviàries d'alta velocitat. Senyors, el vector català no s'ha aturat.

2. Centralisme

Maria Dolores de Cospedal ha comparegut i opinat (des de Madrid) abans que la cap de llista del Partit Popular català, Alícia Sànchez Camacho.

3. Xenofòbia amagada

Cal recordar que la formació política Ciutadans va pactar l'any 2009 amb la plataforma europea d'ultradreta de tendència xenòfoba anomenada "Libertas". Ciutadans no només no és una formació d'esquerres, com es pretén vendre, sinó que a més juga políticament de forma diabòlica i perillosa amb el tema de la llengua o amb els ajuts públics a la cultura.

4. "Odiar lo catalán"

Continuo molt preocupat en observar la virulència (i odi) amb la que sovint m'arriben missatges des de fora de Catalunya, molts de persones a les que admirava: la capacitat intel·lectual de la persona no sempre està a l'alçada de les circumstàncies: hi ha gent que ha aplaudit davant el meu rostre la pintoresca actuació protagonitzada pel Sr. Tejero, o l'actuació matussera, funcionarial i predemocràtica de la Policia Nacional (amb independència de la culpabilitat o no dels presumptes estafadors).

5. Persona

Un país es construeix per les persones, senyors de CiU, PSC i PP: la genuflexió davant els mercats financers, davant Merkel, davant l'austeritat, destructiva de creixement, és una bandera de buidor. El gran èxit i l'alegria més gran (i perquè no dir-ho, un factor diferencial català respecte l'estat espanyol) és l'arribada de la CUP al Parlament: un èxit i una demostració de força de LA GENT. ¿Tanta por fan conceptes com la transparència, la redistribució equitativa de la riquesa? Aquí han de quedar recollides les dificultats del dia a dia d'una amalgama de persones que necessiten de l'ajuda del sistema, i no de què aquest li suposi més problemes. Els moviments socials que han sorgit a les plataformes veïnals, a les places i als carrers dels municipis de Catalunya (des de fa molts anys, quelcom del que sincerament crec, torno a dir, la resta de ciutadans de l'estat espanyol haurien de prendre bona nota) tenen veu, força. La gent ha de ser la única il·lusió a l'hora de construir el nostre país.

6. Atolondrats

Em preocupa la incapacitat de l'esquerra per caminar units. ERC massa supeditada al catalanisme oportunista convergent, ICV poc proactiva a l'hora de buscar ponts i nous horitzons en aquests tres anys de retallades i revoltes socials.

7. Miquel Martí i Pol

"que tot està per fer i tot és possible"